Leyendo actualmente
Què menjaven els cartoixos de Valldemossa?

Què menjaven els cartoixos de Valldemossa?

Els cartoixos eren uns frares que varen viure a la Cartoixa de Valldemossa, un monestir emblemàtic ubicat a la Serra de Tramuntana que té els seus orígens en la construcció del palau que el rei Jaume II de Mallorca va fer construir per al seu fill Sanç. Els cartoixos habitaren el monestir des de l’any 1399, quan el rei Martí l’Humà va cedir totes les possesions reials a l’ordre, fins al 1835 quan passà a mans privades per la desamortització de Mendizábal.

El dia per als cartoixos transcorria en silenci. Començava a les 11 i mitja del vespre, a les 12 anaven a missa i després tornaven a dormir fins a la sortida del sol. Menjaven just dos pics al dia.

El menjar idò no era res especial per a ells. Les regles de la seva congregació els prohibien menjar carn per la qual cosa s’alimentaven principalment de verdura, llegums, formatge, pa, fruita i ous, molt d’ous, tant és així que podien arribar a comprar 1.600 ous cada mes que repartien aproximadament entre 12 frares. Ens ho ha contat  la historiadora de l’Art, Concepció Bauçà de Mirabó a la secció gastronòmica Brou i fa sol d’IB3 Ràdio.

La majoria de les fruites i verdures les conreaven ells mateixos. Es diu que podien anar des de Valldemossa fins a Palma sense sortir de les seves terres. Per comprar peix, que era una de les seves principals fonts d’aliment, baixaven a Palma i un cop arribaven al mercat central de Palma, tenien el dret de ser els primers en elegir el peix que volien.

Te puede interesar también


Però malgrat no poder menjar carn una dada curiosa és que menjaven tortuga, un animal protegit avui dia. Els cartoixos consideraven que aquest animal era peix, no carn, llavors la podien menjar. També tenien un safareig on les criaven per després poder cuinar-les. De fet encara avui existeix el «safareig de les tortugues».

Malgrat aquesta senzillesa en el menjar, hi ha un capítol especial en la gastronomia de la Cartoixa de Valldemossa i és la dedicada als nobles que s’hi hospedaven a canvi de deixar bones donacions de les quals depenia el monestir . S’hi hospedaren, fins i tot, el virrei de Mallorca i  el bisbe de Mallorca, que trobaven llit, acolliment i bon menjar. Els cartoixos paraven taula amb tasses de cristall de Venència, plats i escudelles de València i cuinaven per als seus convidats plats molt elaborats com ara el menjar blanc (crema de llet amb ametlles), congret (panallets de farina, sucre i ou), bescuit (una coca), guballets (un carabassats), cansigadillos (potser un castellanisme que la historiadora no ha trobat), pastissos reals, confitures càndides de Gènova o peres confitades.

Encara avui a Valldemossa roman l’esperit cartoixà, no només a la Cartoixa i al Palau del Rei Sanç si no a les marjades que són fetes seves de fa més de 500 anys.

Encara que sembli estrany, a Mallorca la  sopa de tortuga era un plat típic, i així ho recull el llibre d’Història i evolució de la cuina mallorquina escrit per l’Acadèmia de la cuina i del vi de Mallorca. La carn de la tortuga es guisava, però sobretot la sopa de tortuga formaba part dels grans festins. Com resulta una carn amb molt de greix, un cop la pescaven, la fermaven i la deixaven sense menjar perquè perdès un poc d’aquest greix.

Ver comentarios (0)

Deja un comentario

Your email address will not be published.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Volver arriba